Què és el 3r Pla Estratègic Granollers 2030

El Pla estratègic és un procés orientat a l’acció que ha de permetre impulsar la transformació de la nostra ciutat per encarar els reptes i necessitats presents i del futur de forma intel·ligent, optimitzant recursos disponibles, enfortint i creant xarxes socials, fomentant la coproducció de projectes i polítiques amb els agents socials, i definint escenaris que vagin més enllà les pròpies competències municipals.

La planificació estratègica té una llarga trajectòria a la ciutat, que s’inicia els anys 90 i que té continuïtat fins a dia d’avui:

1996

S’inicia el primer Pla estratègic de ciutat “Granollers, la vila oberta al futur” amb l’objectiu d’aconseguir un gran pacte social per dissenyar la ciutat. Es va concretar en 213 projectes, inclosos en el document final aprovat l’any 1999

Document d’avaluació dels projectes

2008

S’inicien els treballs de redacció del II Pla estratègic, un pla que va definir 47 projectes claus sota el paraigua de Granollers Ciutat Educadora, eix transversal de tots els projectes de ciutat sorgits i impulsats des d’aquell moment.

Per a més informació
Document principal

2018

Es duu a terme el tancament d’aquest segon pla amb el cicle de conferències “Ciutats sostenibles per transformar el món”, i una jornada de debat que va servir per identificar els reptes de la ciutat del present i del futur, emmarcats en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible.

Procés de tancament
Troba tots els documents

2019-2020

Per tal d’orientar el procés de definició d’aquest nou Pla es van encarregar dos estudis que proposessin un model de governança i un marc de referència inicial pel procés.

Document de bases

Juliol 2021

El Pla municipal aprova el document d’orientació i organització del procés del 3r Pla estratègic Granollers 2030, que dona el tret de sortida a la seva elaboració.

Acord de Ple d’orientació i organització

Octubre 2021 – maig 2022

El 4 d’octubre s’inicia el procés d’elaboració del 3r Pla estratègic. Durant aquests mesos s’organitzaran diversos esdeveniments i espais participatius per recollir propostes que s’inclouran en la definició de les missions.

Participa

Davant dels reptes globals que cal afrontar, incloent l’emergència climàtica o les desigualtats, és imprescindible definir estratègies a llarg termini amb el compromís i responsabilitat compartida entre les administracions, el sector privat, la societat civil, l’acadèmia i la ciutadania.

Aquestes estratègies de ciutat han d’estar alineades i donar resposta a les grans qüestions que plantegen les agendes globals

Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible

Com ho farem?

El punt de partida d’aquest Pla estatègic són els reptes de Granollers per al 2030, que es defineixen tenint en compte processos de reflexió compartida, juntament a les agendes globals i altres plans territorials.

1. Fomentar la transició ecològica i fer front a l’emergència climàtica

La Unió Europea ratificà l’Acord de París establint tres objectius claus per a l’any 2030, que són: una reducció del 40%, com a mínim, dels GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle) respecte a l’any 1990, un 30%, com a mínim, de l’energia consumida ha de provenir de fonts renovables i un 30%, com a mínim, de millora en eficiència energètica. Cal fer front a l’emergència climàtica des d’una perspectiva integrada que tingui en compte la dimensió ambiental, econòmica, social, cultural i territorial. Una emergència climàtica que empeny cap a redefinir el model productiu i de relacions socials a través de la transició ecològica per promoure la reducció del consum de recursos naturals, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la posada en valor de la producció i el consum de proximitat, entre altres.

2. Treballar per la prosperitat econòmica i la redistribució de la riquesa

Rau en la necessitat de reconfigurar els mecanismes de producció i consum per garantir la transició ecològica i generar noves oportunitats econòmiques, que tinguin per objectiu la prosperitat i millora de vida de la ciutadania, i que enforteixin mecanismes de redistribució de la riquesa. La digitalització de l’economia és una oportunitat per aconseguir-ho, però cal incorporar una mirada proactiva i propositiva per dissenyar el futur d’aquests nous models econòmics sense perdre de vista la prosperitat col·lectiva.

3. Promoure la igualtat d’oportunitats i cohesió social. No deixar a ningú enrere

“No deixar a ningú enrere” ha de basar-se en la cerca constant per garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats, tenint en compte els desequilibris estructurals que travessen les relacions socials actuals i que afecten de forma desigual a la població. Així, la igualtat d’oportunitats no és un punt de partida sinó un horitzó on arribar tenint en compte les dificultats del context i les diferències. Promoure cohesió social és un dels deures democràtics i el municipi és l’escala on es poden atendre millor les diferències i les particularitats.

4. Enfortir comunitats i fomentar la innovació pública

Una societat amb comunitats empoderades i xarxes socials fortes, que generin capital social i cultural, té més capacitat de resiliència, més maduresa democràtica per assumir responsabilitats i permet compartir i educar en valors comuns. Per altra banda, cal garantir mecanismes en el sí de l’administració per facilitar la coproducció de polítiques públiques, l’enfortiment comunitari i de l’acció publico-privada-comunitària, i la participació ciutadana a través de mecanismes de retiment de comptes i de transparència.

Per donar resposta a aquests reptes, es definiran missions: el conjunt d’accions de caràcter innovador, transversal, ambiciós i alhora realista, que requeriran de l’acció conjunta de diversos agents. 

Una vegada estiguin definides les missions, caldrà identificar i definir els projectes associats, que hauran de fer possible el seu compliment. Aquests projectes de ciutat s’executaran a partir de comissions executives amb el colideratge i coproducció de diversos agents, en consonància amb la planificació estratègica col·laborativa i compartida amb els agents econòmics, socials i culturals del territori.

.

Espais d’informació i comunicació

  • Acte de presentació públic, el 4 d’octubre: mira el vídeo.
  • Acte de tancament públic, el maig del 2022.
  • Web: www.plaestrategicgranollers.cat
  • Xarxes socials: @Granollers2030 a Twitter, Facebook i Instagram.
  • Granollers participa, on trobar tota la informació.
  • Acords de col·laboració amb els mitjans de comunicació locals.

Espais d’aportacions de propostes

Esdeveniments públics:

  • Amb G de Granollers, un programa que oferirà conferències amb persones amb una professió diferenciada, i que destaquen en el seu àmbit de treball. Inici el 21 d’octubre del 2021, una vegada al mes (excepte el desembre).
  • Enquesta. 1r trimestre del 2022.
  • Espais de reflexió en línia, com les xarxes socials o els formularis.
  • Espai de reflexió al Museu. Maig del 2022.

Sessions monogràfiques. Possibles temàtiques:

  • Cultura
  • Empresa
  • Salut
  • Comerç
  • Educació/FP
  • Entitats socials
  • Digital

Grups de treball

  • Comissió de treball del Consell de Ciutat.
  • Consell dels Infants i l’Arrel. Fòrum de les Adolescències, per garantir la participació dels més joves de la ciutat.
  • Ambaixadors, un programa pensat per incorporar les visions de les persones estrangeres que viuen a la ciutat, i les d’aquells granollerins que viuen a altres llocs del món.
  • Climatubers, que treballa amb les comunitats per identificar com els reptes ambientals i els efectes de la crisi climàtica poden conduir a desigualtats més profundes i a una major vulnerabilitat d’alguns grups socials. L’objectiu és implicar a aquestes comunitats perquè puguin mostrar a través de vídeos participatius, com es veuen afectades i, alhora, imaginar i comprometre’s en la cocreació de possibles solucions.
  • Altres grups de treball que sorgeixin de les necessitats.

    Sessions de treball amb altres ciutats i amb xarxes de municipis:

    • Metròpoli multi nivell – PEMB. 3 de novembre del 2021

    Espais de deliberació

    Els grups motors recolliran totes les propostes que sorgeixin en els diferents espais d’aportacions. En ser persones expertes, podran transformar-les en missions amb visió innovadora i que impliquin l’acció de diversos agents.

    Per garantir la coherència i l’alineament de les missions, la direcció del Pla estratègic acabarà de definir el document que es presentarà per ser aprovat al Ple.

    Espais de seguiment i retiment de comptes

    • Taula política, formada pels portaveus dels grups municipals amb representació al Ple, l’Alcalde i la regidora de projectes estratègics.
    • Plenari del Consell de Ciutat. En el marc de les sessions plenàries es retrà comptes del procés.
    • Granollers Participa. Serà l’espai on es podrà consultar tota la documentació.
    • Productes de comunicació. Dirigits a la comunitat del 3r Pla estratègic, i al públic en general.

    Octubre 2021 – Maig 2022

    Definirem les missions, que són el conjunt d’accions de caràcter innovador, transversal, ambiciós i alhora realista, que naixeran amb la finalitat de donar resposta als reptes transversals.

    A partir del maig del 2022

    Aquestes missions seran executades a través d’un conjunt de projectes que es duran a terme involucrant diversos agents de la ciutat.

    Governança

    Aquest 3r Pla estratègic obre el camí cap a un nou model de governança que s’encamina cap a formes de lideratge distribuït. S’han previst els següents espais de governança